Omet les ordres de franja
Passa al contingut principal

​​​​​Plans amb bici​


Dues rodes com a forma d'escapada

Les teves dues rodes són benvingudes a tots els nostres transbordadors Si et planteges un passeig a peu de port, pots baixar pedalejant. Si prefereixes una ruta llarga per l'interior, el teu cotxe farà companyia a la teva bicicleta. Escapades per a totes les cames.



1. Balears, tranquil·litat sobre rodes

 

Si no tingués més de 7 segles de vida, podríem pensar que es va fer per gaudir en bicicleta. Durant el segle XIV el rei concedia terres a tothom que pogués mantenir un cavall i armes disposades per defensar l'illa. L'única imposició era mantenir un camí que unís totes les propietats. Així diuen que va néixer el Camí de Cavalls, un camí que fa uns 200 quilòmetres i que envolta Menorca. Gran part d'aquest recorregut constitueix actualment el Camí de Ferro, una ruta de BTT (la bicicleta tot terreny de sempre) per a la qual convé reservar-se quatre dies lliures, de poc desnivell acumulat però molt pedregosa i que ens descobreix el secret més ben amagat de l'illa: les cales sense accés de vehicles a motor. La tranquil·litat l'ofereix la part urbana del recorregut, amb el restaurant Smoix obert quasi tothora a Ciutadella; les postres van a compte de la gelateria Ambrosia, a Maó i en zona de vianants, perquè aparquis tranquil i t'asseguis al banc que més t'agradi.  O pots preguntar pel cafè del Nord, un clàssic de l'itinerari on pots intercanviar consells i records amb altres enamorats de la bicicleta.

A Mallorca, l'illa més grossa de l'arxipèlag, la ruta verda de l'olivera ens ensenya quin és el seu paisatge predominant, i combina a parts iguals aliment espiritual i de l'altre:  Pont Romà i camallot a Pollença, coves i arròs brut a Campanet. I si atrapes el Festival d'estiu (dura quasi tot l'estiu) a Pollença arrodoniràs el pla més alternatiu que puguis explicar.

A Eivissa pot fer gràcia sortir de farra en bicicleta, però la mida acollidora i el desnivell acceptable de l'illa demana a crits un repte de distància major.  La ruta més habitual és la d'Es camp vell i té un recorregut mixt:  passarem ben a la vora de la costa i olorarem la mar, i a l'interior veurem la Vall de Sant Mateu, quasi sempre verda i plena de vinya. "De far a far i tiro perquè em toca".

I què dir-vos de Formentera. "La Llúcia i el sexe" ens va ensenyar que un circuit natural permet visitar els paisatges obligatoris pràcticament sense rodar per l'asfalt.  Des de Sant Ferran vés cap al far de Sa Mola, on un monòlit ens recorda que en Jules Verne va ambientar aquí part de la seva novel·la "Hector Servadac". Pel camí, parada al Pilar, una de les poques viles que pot presumir d'haver tingut a en Bob Dylan entre els seus habitants.  Tranquil: pots aparcar la bicicleta a la porta del Blue Bar. Compte: si t'entretens amb les cerveses pot pujar la marea i obligar-te a portar la bicicleta a coll en algun tros. 


2. Canàries i el mountain bike

 

Degut a la seva morfologia, la zona centre de Gran Canària és perfecta per a la pràctica del descens o ciclisme de muntanya, que cerca baixar muntanyes tan rostes que probablement fóra impossible pujar-les amb pedals.  I si a més a més podem passar per 32 àrees naturals protegides, 8 reserves de la natura i veure unes 100 espècies de plantes autòctones, millor encara. Diuen que Gran Canària té la mateixa importància per als botànics que les illes Galapagos per als zoòlegs, així que repetir aventures a la primavera i l'hivern són dues experiències totalment diferents. Això sí, en tots dos casos el sol et rebrà a uns 20 graus, perfecte per a una cervesa Tropical ben freda. Però has d'estar mentalitzat per a una absència quasi total de terreny pla: pedres pertot. És el que tenen les illes volcàniques.

 

La zona de major influència de bikers de Tenerife s'anomena Les Arrels, al Puig de l'Esperança. Pel que sembla el nom ve del bar Las Raíces, on tots els passeigs comencen amb unes tapes i acaben amb unes cerveses -probablement el teu també. Val la pena rodar per carretera fins al monument a Los Caídos i entrar als punts on s'obre el bosc, posar el peus a terra i recuperar l'alè mentre el tornem a perdre amb les emocionants vistes.  Per cert, sobre cerveses no hi ha res escrit, però per aquí són més de Daurada Especial.

I a La Palma no li diuen l'illa maragda per casualitat.  El color verd presideix les rutes per a tots els nivells que creuen el verd espès que envolta la caldera de Taburiente, o que protagonitza la laurisilva. Noms que conviden a pedalejar i que fan joc amb el verde mojo que acompanya les papas arrugás i potser el millor cherne o vieja que hauràs tastat mai, el dels restaurants de Brenya Alta. I d'allà al llit al Parador, ja que La Palma és una illa amb el cel protegit i per la nit la visibilitat queda feliçment reduïda. Pots observar els estels des del seu jardí botànic: admira'ls i entendràs per què és una bona idea.

Per atrevir-se amb les illes més orientals has de ser valent. El vent de Fortaventura és ideal per al surf, però esgotador per al ciclista quan bufa de cara, i sempre és perillós a la carretera.


3. Màlaga, ruta urbana

 

El que porti anys sense trepitjar la capital de la Costa del Sol es sorprendrà del to verd i vermell que han agafat els seus passeigs. A on abans hi havia una vorera excessivament ampla ara hi ha mitja vorera i un carril bicicleta de més de 20 quilòmetres. Bicicleting per una plana falsa que uneix l'alcassaba amb el restaurat Moll 1, o les platges del Pal amb la catedral manquita. El sistema de lloguer Bikesmart farà que molts cicloturistes t'acompanyin durant el passeig. Com que segurament passaràs pel carrer Strachan, imprescindible parar per a les torrades del Gorki, que ha esdevingut un grup gastronòmic d'èxit.  Ara també pots aparcar al costat de l'aire nostàlgic de taverna impertèrrita que té El Pimpi perquè han obert una moderna marisqueria que mira a la zona de vianants del Teatre Romà, o combinar mens sana in corpore sano amb alguna exposició temporal al CAC. El Palmeral de les Sorpreses és el nou passeig obligatori, però aquí val més posar el candau a la bicicleta. El paisatge càrstic del Torcal també és accessible a dues rodes, i els molletes de Antequera "bons-amb-qualsevol-cosa" que trobaràs al costat poden ser l'empenta que necessites.


4. D'Almeria a Serra Nevada

Ruta Del mar al cel. Amb un nom com aquest, no provis de resistir-te. Comencem un cap de setmana llarg agafant forces al costat del Mediterrani per exemple amb un ajopollo, per a finir-lo amb un selfie amb el Mulhacén de fons. Pel camí: la Serra de Gàdor, la vall de l'Andarax i la sinuosa Alpujarra camí de Serra Nevada. Un cop arribats, les activitats après-ski esdevenen, gràcies al bon temps, activitats "après-bici". Telecabina quasi fins al pic Veleta, fer el toc a La Bodega... Sí, les discoteques i els restaurants famosos a la temporada d'hivern també obren a la primavera i estiu.

5. Cadis entre capbussada i capbussada​

La costa sud de la província, la que uneix Sancti Petri amb Conill i voltants, presumeix d'un passeig marítim cicloturista revestit d'una fusta preciosa, i amb entrades a la platja cada 100 metres. Hom mai sap quan li entraran les ganes d'una capbussada amb el mar tan a prop. Per a l'avituallament, garotes i ortiguillas a la confraria de pescadors de Sancti Petri. A mig camí entre una colla d'amics i un txiringuito dels de sempre, la seva cassola en adob és dels pocs plats que mereixen una definició tan evocadora.​

6. Barcelona de records i de muntanya

Barcelona és prou grossa com perquè vingui de gust fer una ruta sense sortir del seu casc urbà, i alhora prou petita com per poder tornar a dormir a l'hotel si optem per alguna ruta pels voltants. No facis cas del funicular que puja fins al Montjuïc olímpic; que t'hi portin és de covards i trobaràs una panoràmica de 360 graus de Barcelona similar des de la terrassa del Miramar. Per defugir les multituds, el Maresme: si ets un cicloturista expert aniràs i tornaràs a dues rodes, i si ets un aficionat dels de tarda podràs tornar tranquil·lament amb el Rodalies. En tot cas, crea't la teva pròpia opinió sobre la zona del Fòrum quan surtis i prova la sorra de Premià de Mar quan arribis. Sí, sorra, no la terra enganxifosa tan abundant a les platges de la capital.

El centre turístic ofereix un servei eficient de lloguer: pots ser-li infidel a la teva sageta ciclista. El barri Gòtic i el Born, Gaudí, la Rambla i la Gran Via es poden recórrer amb bicicleta, però millor només entre setmana. Hi ha molts turistes que no saben què és un carril bici.

Si busques etapes "trencacames", pujada al Tibidabo. Quan arribis a dalt de tot segurament no et vindrà de gust provar les atraccions, però la família pot passar l'estona allà mentre espera a felicitar-te pel teu ascens en un temps rècord. Per baixar, surt des de Vallvidrera i travessa la serralada poc transitada fins a Molins de Rei. Però sempre amb la panxa plena gràcies a algunes de les masies que trobaràs a la zona. No convé defallir pel camí.


7. València sobre rodes

Des que el llit del riu Túria va deixar lloc a un passeig ple d'arbres i va deixar de desembocar al Mediterrani per acabar a la Ciutat de les Arts i les Ciències, València és una ciutat bikefriendly. I el seu clima encara més. Comença pel jardí del Túria i vés al passeig marítim de la Malva-rosa entrant pel port i només deixant l'antic llit fluvial per passejar per la zona de La Xerea atret per la influència de la catedral txe. És a dir, comença amb un esmorzar contundent en forma de coca (massa de pa dolça o salada, s'entén) i acaba amb un bon arròs a la més que centenària La Pepica. Per cert, fa poc que es va aprovar a la ciutat el manifest "La vorera és pels vianants". Estàs avisat.






8. De Ceuta a Melilla amb prou feines en una setmana

Creuar la frontera amb bicicleta pot resultar molest, o sigui que millor quedar-se a pedalejar "tanca endins" excepte que hi anem per a una estada mitjanament llarga. Anar des d'una sinagoga fins a un santuari hindú per la Ruta dels Temples de Ceuta, o des de les coves del Conventico fins a l'arquitectura de Melilla pot resultar atractiu. Si estem en forma i tenim temps les rostes pujades i baixades de la ruta cicloturista Ceuta-Melilla són factibles en 4 o 5 dies, amb aturades obligatòries a les parades de peix fresc de Martil, les recomfortants vistes de la Casa Paca a Alhucemas i l'assoc de dissabte a Oued Laou. El passat espanyol de l'allà veïna Tetuan és tan present que l'idioma habitual del passeig serà el castellà. La ruta serà exactament igual a la que tens al cap: platges magnífiques on no hi ha quasi ningú al costat de pobles petits de pescadors on hi ha pràcticament de tot.


9. El tour del nord del Marroc

Aquest tros d'Europa a Àfrica que és Tànger convida a vorejar-la en bicicleta des del seu passeig marítim renovat. Entre pescaíto i pescaíto, pedalejar. La calor, les carreteres a camp obert i l'amabilitat dels ciutadans converteixen una ruta ciclista al Marroc en una aventura per explicar als néts. El turista occidental només ha de tenir una mica de precaució amb la circulació pel voral -és més estret que l'europeu- abans de gaudir del que fa més trempera al cicloturista: si ets aventurer, les muntanyes del Rif són un repte amb camins amb pujades de les que obliguen a posar el peu a terra de vegades, però un tagí a la plaça Uta-el-Hamman de Chaouen o les vistes de les cases de color blau barrufet des de la font de Ras el Ma mereixen això i més.

 

A base de ronyonada per camp, carretera i ciutat. La teva bicicleta també es mereix unes vacances, i només a vaixell podràs dur-la controlada. Una escapada digna del mallot groc.​