Omet les ordres de franja
Passa al contingut principal
Skip Navigation Linksinici > Prepara el teu viatge > guies de viatge > guia-viaje-san-jun

​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​Et portem a la nit eterna de Sant Joan​

L’estiu, com sempre, s’ha fet de pregar, però ja el tenim aquí. Solstici. És un d’aquests termes que ens evoquen misticisme, rituals… i gresca. Tractant-se d’un fenomen tant astronòmic com cultural, el Mare Nostrum s’omple d’oportunitats lúdiques molt a prop del port. És la nit més curta de l’any: aprofita el temps.​


1. Menorca, del cavall a la cala​

Hi havia una vegada una representació dels diferents estaments de l’època medieval de Ciutadella, la segona ciutat més gran de Menorca i far occidental d’una illa per descobrir: el Caixer Senyor dóna fe de la noblesa, el Caixer Capellà representa el clergat, els Caixers Pagesos juguen el paper de pagesos i els Caixers Menestrals són els artesans. Diuen que tot va començar cap al segle XIV, i encara avui les mateixes robes segueixen sorgint al casc sorrer i antic ciutadellenc. El moment àlgid, evidentment, és la nit del 23 al 24 de juny, però en realitat la festa dura quasi una setmana. Te la perdràs?

 Passa a passa

El dissabte anterior al dia de Sant Joan i durant tota la nit un anyell és vetllat. La seva blancor impol•luta i obligada només és comparable a la raresa del ritual. S’Homo des Be, que representa a Sant Joan Baptista, recorrerà descalç els carrers de la ciutat amb el xai de flocs de neu a les seves espatlles, precedit per l’inconfusible toc del flabiol autòcton. Per la tarda, per rematar el surrealisme beneït, esclata una guerra d’avellanes a l’avinguda de la Constitució. Una d’aquelles coses que difícilment veuries si no estiguessis a Menorca.

Però el moment que surt a totes les fotos (compte amb les criatures) és el Cargol des Born: cavalls que donen voltes a la plaça des Born al ritme de música d’orquestra. La nit del 23 de juny dóna pas al Cargol de Santa Clara, i aquests mateixos genets a cavall recorren els carrers de Ciutadella i entren a les cases de la gent. El rebombori ja hi és: multituds que intenten alçar els cavalls (amb el joquei inclòs) com si es tractés d’una moto dels cavallets. El dia següent fan els Jocs des Pla, una mena de jocs olímpics amb gust medieval. La planificació és la millor amiga del visitant, ja que cada Joc des Pla té un lloc assignat i una hora abans ja està ple de gom a gom. I res de fer-te l’heroi, que aquí els protagonistes són les muntures i els genets, cosa que la gent et recordarà a la mínima manca de respecte. A un ritual tan tradicional no podia faltar-li la seva poció: com ja saps aquí en diuen pomada, i és bàsicament ginebra Xoriguer (de Menorca, i segurament te n’emportaràs una ampolla per fer maco) amb granissat de llimona. L’herència morisca es pot imaginar a les carreres de “trotadors”, una mena de quàdrigues tirades per un sol cavall que fan l’espectacle cada cap de setmana als hipòdroms de Ciutadella i Maó. Si hi assisteixes amb unes avarques autòctones i de tornada compres una coca bamba, l’ensaïmada local, ja semblaràs un autèntic menorquí.

No només festa

Com a descans per al guerrer, opció urbanita a l’hotel Tres Sants, castell de conte de fades on cada cambra és única; o opció rural a l’hotel Sant Ignasi, casa senyorial balear de finals del segle XVIII, amb meravellosos entorns naturals i poca gent. Centres logístics perfectes per arribar a Macarella i Macarelleta, perquè venir Ses Illes i no dedicar ni un dia a llurs cales pot ser motiu de deportació a la península. Trobar-les pot resultar difícil a causa de l’accés escarpat i l’aforament limitat, però un cop siguis a Macarella arribar a Macarelleta amb un passeig o fins i tot nedant és un d’aquells fruiments que han fet d’aquesta illa un mite. I el color de l’aigua és una visió que no s’esborrarà mai de la teva ment. Per recuperar forces, diversos consells gastronòmics: carquinyols, que són com els carquinyolis, com ja deus imaginar; formatjades, que són unes crestes farcides de carn i recuit, o el figat, una melmelada tan espessa que es pot tallar amb un ganivet i és el millor amic del formatge amb DO Maó. Per al marisc i peix de tota mena, el bufó mercat de la Plaça de la Llibertat. La millor manera d’anar-hi és amb temps, per així poder xerrar amb les peixateres: et donaran receptes que són un triomf segur. Molt a prop, el restaurant Smoix, cuina mediterrània vista a través dels ulls del xef Miquel Sánchez. Els seus esdeveniments “Broquetes made in Spain” haurien de ser declarats d’interès turístic planetari. Per cert, aquí a la llonganissa negra se li diu cuixot i té un regust de matafaluga. A més a més, es troba just entre el castell de Sant Nicolau, una visita recomanable per fugir de l’enrenou “santjoaner”, i la rissaga, un fenomen natural que fa que el mar oscil•li fins a desbordar-se, cosa que fa que el nivell dels vaixells pugi per moments. Un espectacle que de vegades és perillós, però digne de veure per la seva estranyesa.


2. Barcelona, la nit és una revetlla​


 Berna no celebra la festa de Sant Joan. Celebra les festes de Sant Joan, perquè aquí cada barri té la seva pròpia revetlla i foguera, enceses al ritme de la flama del Canigó. La banda sonora la posen els focs artificials, que són els reis nocturns, sobretot a la festa epicèntrica de la Barceloneta. Quin ambient! Però tornem al principi de la nit de les bruixes, també anomenada la nit del foc: la flama del Canigó. El sàbat comença des de fa més de 50 anys portant una flama des del Canigó, lloc on s’encén, fins a les fogueres que cremaran el 23 de juny, tot passant per una gran benvinguda a la Plaça de l’Ajuntament. La llegenda diu que qualsevol foc ha de provenir d’aquell sol d’origen tan noble. També tens la tradició de ballar i xerrar tota la nit, sempre entretinguda. Si pots abstreure’t d’aquest magnetisme, entraràs al llibre Guinness dels rècords.

Fins que aguanti el cos

Hi ha tantes platges com revetlles, però la millor concentració de concerts, djs i riure acostuma a donar-se a la Barceloneta (no apta per a fòbics a les multituds). Des de primera hora de la tarda arriba gent per a fer pícnics a primera línia, una copa de cava o amb la Xibeca a la mà: tot depèn del pressupost. I com que la Barceloneta és guai per Sant Joan, l’hotel Arts del costat és la millor opció per l’allotjament. Amb un hat trick de vistes a la muntanya, al casc urbà i a la platja. I al sol, per sortir de nou, gràcies. I què mengem? No ho preguntis a Trip Advisor, pregunta-ho a la pastisseria La Gavina amb la Coca de Sant Joan: de crema, de pinyons, amb fruita confitada, cabell d’àngel... però sempre dolça i de temporada, com el seu nom indica. I per orientar-se val la pena esmentar l’App de Sant Joan que cada any actualitza el Consistori de Barcelona. És gratuïta i molt útil per saber on ets, on pots anar i què no t’has de perdre. Per exemple, per no perdre’t a la segona planta del Maremàgnum, últimament una residència per a opcions comestibles amb glamour però assequibles. Per cert, el 24 de juny és dia de dormir.

 





3.Fogueres a totes les platges

A València la nit de Sant Joan és una nit d’amics, de seure al voltant del foc per predir el futur i oblidar el passat. Com a un campament americà, però sense malví. Els llocs de peregrinació que més venen de gust són les platges de Les Arenes, la Patacona i la Malvarosa. Aprofita que tota la tarda es reforça el transport públic, perquè a mesura que s’acostin les dotze de la nit serà molt més complicat trobar un lloc per estirar-hi la tovallola, talment com a Benidorm a l’estiu. Convé ser tan a prop com sigui possible de la mar salada, per allò dels set salts a esquenes de les ones després dels nou primers a una foguera. El ritual aquí comença la nit anterior, pren nota: una branca d’heura i un paper blanc amb un missatge positiu sota el coixí, i intenta no adormir-te fins que no s’hagi consumit una espelma que també ha de ser blanca. Això deu ser per reflexionar sobre el que has demanat. El dia següent crema el paper a la platja i l’heura amb la cera que quedi de l’espelma, enterrat sota la sorra. Amb tanta “parafernàlia” prèvia, millor haver agafat forces a la Gastro Tasca L’Entrepà, per exemple. Perquè el Cabanyal sempre mereix dedicar-li una estona. Però si ets més de ballar que de saltar, dues propostes radicalment oposades: el Xufa Rock, festival musical alternatiu a la platja de la Patacona d’Alboraia; o Les Ànimes del Port, una d’aquelles terrasses d’estiu que competeixen pel títol de “place to be”. Al mític edifici Docks, a la rejovenida Marina Reial Joan Carles I, amb ritmes diferents segons la sala i amb una panoràmica que convida a veure com surt el sol aprofitant que València mira a l’est.

 

Costa del sol i del foc

Qualsevol guia de Màlaga et dirà que saltis la foguera a la Malagueta, on hi ha més ambient, o La Misericòrdia, una seu habitual de concerts, però algú d’allà et dirà d’esquitllentes que és millor que agafis lloc als Banys del Carme. És un antic balneari “vingut a menys” que conserva aquella cosa íntima, quasi vintage, que casa tan bé amb algunes nits de Sant Joan. Si arribes tard i ja no hi ha lloc, segueix el passeig marítim d’en Pau Picasso cap a l’est. A Pedregalejo tampoc hi manca l’ambient i les seves terrasses guais són l’opció perfecta si no vols omplir-te de sorra els peus. Un cop allà, Fòssil per a carns a la pedra, “Miguelito el Cariñoso” o “El Caleño” per a rostits amb amor i La Tortuga per als “mojitos” de postres. A la Costa del Sol també hi ha ritual, compte: desitjos escrits en un paper que acabarà fet cendres, coses velles per revifar la foguera i olor a barbacoa. Ja tens la barreja perfecta. A mitjanit es cremen les populars juas (nines de roba prohibides darrerament a la platja), just abans dels tres desitjos que has de demanar mentre fas la primera capbussada de la temporada. Per tradició està prohibit banyar-se abans de Sant Joan... I potser queda una mica lluny, però a Estepona proposen per a la nit més curta una cremada de bigotis. Amb un nom tan original segur que porta coses bones.

El 23 de juny, vagis on vagis, emporta’t el banyador. Somnis d’una nit de, per fi, estiu.​

​​​​

​ ​ ​​