Omet les ordres de franja
Passa al contingut principal
Skip Navigation Linksinici > Prepara el teu viatge > guies de viatge > carnaval-a-peu-de-vaixell

​ ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​Carnaval a peu de vaixell​

A totes les destinacions de Trasmediterranea hi ha motiu per posar-se (o treure's?) la màscara. Tria el vaixell i l'encertaràs.














Tots els anys es repeteix la història. I cap no és igual que l'any anterior. Una calma tensa envolta racons diversos i variats d'Espanya a l'inici de febrer, curiosament tots ells a la vora de la platja, a peu de port. Els lluentós esperen a l'armari, preparats per brillar; les partitures s'afinen una vegada i una altra, i tots els carnavalers de veritat dormen amb un somriure que explotarà en riallada a la darreria de febrer, i que serà festa eterna al començament de març. Millor fer ús d'una bona guia per no morir (de riure) en l'intent. Què tindrà el mar que es porta tan bé amb les disfresses?

1. Tenerife surt al carrer

​​A la capital de Tenerife, amb el senyor Carnal no valen els rellotges. El temps es mesura per l'aguant de cada cos en el gaudi de la festa. Agafa aire. El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife es temàtic, amb un nou homenatge cada any. En aquesta ocasió la festa gira al voltant dels dibuixos animats, de manera​​ que si estàs buscant disfressa i vols anar a la moda, recorre a l'imaginari infantil. El que diuen que és el segon carnaval més famós del món, només superat pel de Rio de Janeiro, presumeix d'Interès Turístic Internacional i comença molt abans del que els calendaris marquen en vermell com a festiu, dividint-se en dues parts ben diferenciades: el carnaval oficial (actuacions a recintes tancats, troba ja la teva entrada) i el carnaval del carrer (simplement, surt al carrer). Entre l'un i l'altre, escapada a la platja de Las Teresitas, prou a prop de la gatzara perquè no et faci mandra però prou lluny per poder gaudir del sol de l'hivern sense maldecaps. A tall d'exemple de la seva fama, podem dir que el 1987 va acudir al carnaval de Tenerife la cantant cubana Celia Cruz. Diuen que 250.000 persones van batre aquell dia el rècord Guinness a la major congregació de persones en una plaça a l'aire lliure per assistir a un concert. El programa oficial inclou un centenar de grups folklòrics. Abans que comencin a actuar ja s'haurà triat la Reina, amb les aspirants embotides en vestits que pesen una mitjana de 150 quilos. Per això veiem unes rodetes que sobresurten per sota de les fantasioses faldilles. La Bodeguita Canaria és sempre bona idea per a la parada i fonda, per cert. Al mateix temps, el carnaval del carrer fa honor al seu nom: milers de persones es proposen de pasar-ho bé cada dia presumint de disfressa. Ballen al ritme d'orquestres locals i improvisades farcides d'influències caribenyes i animades pel bon temps assegurat. Aquí es vacil•la nit rere nit durant gairebé dues setmanes. El Dissabte de Carnaval hi ha escenaris simultanis a la Plaza de la Candelaria i la Plaza del Príncipe on sorprendre'ns amb el luxe d'aquests vestits impossibles que diferencien potser aquesta festa d'altres similars. Cal saber què és una murga, una comparsa o una rondalla, bandes amb una mitjana de 50 persones en escena. Qualsevol pobletà estarà encantat d'impartir una classe pràctica sobre el terreny. El Carnaval és alegria contagiosa, com proclama la mítica Filarmónica Ni Fu-Ni Fa. Amb aquest nom, és impossible resistir-s'hi. El Dimarts de Carnaval és l'altre gran dia, però està més pensat per sortir al carrer. Des de primera hora de la tarda, el ritme i el color del Coso animen la ciutat a sumar-se a la festa. Persones i agrupacions es fonen en una mena de serp multicolor. El millor és fer-se lloc al carrer Bethencourt Alfonso, per tots conegut amb el nom de Calle San José. Al costat de carrosses amb la seva pròpia música que omplen els carrers veïns, els tradicionals quiosquets ofereixen xurros i papas amb tot com a avituallament obligat. Quan va arribant el final, la ciutat es vesteix amb crespons negres per acompanyar una sardina gegant de cartró pedra elaborada pels presos de la presó Tenerife II abans que sigui cremada. Un dol ben graciós per abaixar el teló.


​2. La Palma no és menys important

Sense sortir de l'arxipèlag, els balls nocturns a les societats d'esbarjo Real Nuevo Club Náutico i Casino La Investigadora hi posen l'ambient, però la fama del Carnaval de Santa Cruz de La Palma ve del seu dilluns: la ciutat reviu l'arribada dels indians, illencs emigrats que van tornar a Canàries. Caricatura de la figura del nou ric, l'indià sense formació que va marxar a fer les Amèriques i torna a casa creient-se més que els altres. Santa Cruz apareix a l'alba de blanc talc, en una metàfora del poder del riure, i es ret culte a La Negra Tomasa com a emblema i personatge. I, parlant de tradicions locals, el re​staurant Chipi-Chipi. Amb aquest nom només pot ser familiar. De primer, porc a la brasa; per a les postres, un Príncipe Alberto. De res.





3.No diguis Cadis, digues conya

Aquí gairebé tothom surt de festa el dissabte a la nit. Precisament per això un gadità et recomanarà que no ho facis. Qualsevol altre dia de carnaval pot viure's l'ambient amb la mateixa alegria però amb menys aglomeracions. Un cop vist el que no, passem al que sí o sí: veure el carrusel de coros en la Plaza (a seques) el primer i segon diumenge de carnaval (sí, aquí el carnaval és quilomètric) i el dilluns, sempre des del migdia.​ Gran moment per buscar chirigotas "il•legals", cognom d'aquelles que no participen en el Concurs Oficial d'Agrupacions Carnavaleres, és a dir, que no trepitgen el teatre Falla. El Selu, Quique Remolino o los Carapapas són noms mítics que no et cansaràs de sentir. Els romancers són una altra forma d'espectacle caricaturesc en perill d'extinció. Una bona idea és gaudir del carrusel de cors amb una copeta de moscatell en una mà i un cucurutxo de peixet fregit a l'altra, disponibles a les mil i una parades de fregits que hi ha a la zona. Un altre moment clau per gaudir del carrusel de cors és el divendres a la nit al populós barri de La Viña. Entre riallades i rebombori, a El Corralón, qualsevol pobletà demanaria un entrepà de pollastre rostit amb patates fregides de paquet, una vianda tan senzilla com exquisida i només superada per un cucurutxo de llardons a El Manteca. Molts d'altres mengen eriçons i ostres a les parades pels pescadors. No t'enganyis, dieta i carnaval són antònims. Si busques quelcom de més elaborat, la barra de El Faro no deixa ningú insatisfet per un preu raonable. Encara et queden forces? Diàriament, el concurs de popurris al tablao del carrer La Palma: improvisació i musho arte es barregen entre barres on es pot prendre gairebé de tot. Literal.

4. Màlaga, l'art de menjar disfressats

La L'anomenen la Festa de l'Hivern Càlid, i comença fort des de la prèvia. Els caps de setmana anteriors a la gran desfilada s'ofereixen degustacions de fideos capuchinos, potaje perchelero o col i arròs carnavalescs. Una oda al menjar de​ temporada. Si encara entrem a la disfressa, els pasdobles són possiblement el matís diferencial aquí, i la final del concurs d'agrupacions es fa a l'aire lliure, a la molt cèntrica Plaza de la Constitución. No cal preocupar-se per agafar entrada. Tampoc no cal preocupar-se de l'aftercarnaval: un cafè Santa Cristina admirant la badia des del Parador de Gibralfaro o una cervesa Victoria a l'encara innovador Muelle 1 són opcions apetibles que sempre cal tenir en compte. I si ets un clàssic, el Pimpi es renova amb el Pimpi Marinero: marisc i còctels mirant al Teatre Romà i l'Alcazaba. Matrícula d'Honor.

​​​
​​



​5. Illes Balears, Carnaval en família​

Qui ha dit que a les Balears no hi ha carnaval? Entre les diferents propostes a gust del viatger, comencem a Ferreries, un apetible poble a mig camí entre Maó i Ciutadella. L'espontaneïtat mana un cercavila amenitzat per la Banda de Cornetes i Tambors. Però no ens enganyem, aquí el maquillatge i les perruques del concurs de disfresses són l'excusa perfecta per a la tradicional torrada: sobrassada, botifarró, sípia, mandonguilles... Combustible per arribar a ple rendiment al ball de disfresses, a la mitjanit. I si et sobra temps per caminar, pedalejar o muntar a cavall el camí de cavalls és millor que millor. Segles d'història natural illenca et contemplen. A una estona en ferri, Palma de Mallorca es vesteix de qualsevol cosa per a Sa Rua, la desfilada de carrosses i colorit, i per a Sa Rueta, la seva versió infantil. La millor relació empentes/visibilitat està a la Avinguda Jaume III, i com que de ben segur després et vindrà de gust una copa, el Cultura Club per a música indie i decoració llampant o la Sala Assaig per descobrir nous talents en directe. Per a gustos, les músiques, però si pots evitar la patxanga i el txunda-txunda, millor.


6. Melilla, crònica social

Millor no fer cas dels endevins malastrucs que parlen d'un moment d'enfonsament en el carnaval de la ciutat autònoma. Les disfresses, moltes d'elles individuals però també moltes en grup, mostren que l'esperit festiu segueix donant guerra de manera ben divertida. Aquí també s'estilen les lletres reivindicatives, amb la sorna com a ingredient principal de les chirigotas i la crítica jocosa protagonitzant cuplets, pasdobles i popurris. I com que no és habitual passar sovint per Melilla, aprofita per provar el rap Rusadir, ja sigui al restaurant Los Salazones o a qualsevol altr​e lloc que segur que t'agafa a prop. És el que tenen de bo les ciutats petites.






​​

7. Las Palmas de Gran Canaria, de la nit al dia

A ritme de batucada de comparsa irònica, la celebració de la gala Drag Queen ha convertit el Carnaval de Las Palmas en una destinació gay-friendly de fama mundial, essent el primer carnaval que la va impulsar ja l'any 1988. La festa respon amb els chiringays: paradetes creades per discoteques de l'illa on l'ambient mixt continua fins a l'alba. Fets els honors, la festa esclata al parc Santa Catalina. El carrer es deixa ballar als mogollones, ànima popular de les carnestolendas. També ve de gust ser una de les 200.000 persones que acompanyen cada any la Gran Cabalgata des del Castillo de la Luz fins al parc San Telmo. La novetat dels últims anys és el Carnaval de dia, que sembla que aquest any ha estat rebatejat amb el nom de Carnaval d'ahir. L'arribada del migdia converteix el barri històric en una gran barra de bar: "Que no pare la música", criden Los Chancletas, Los Rockefeller o Los Legañosos, bandes històriques d'ahir i d'avui. Quan el carnaval ja va acabant, la comitiva fúnebre riu per no plorar a l'Enterrament de la Sardina. Després de la crema del símbol a la platja de Las Canteras, comença l'últim mogollón del carnaval. No hi ha excusa per no donar-ho tot.

​​​​

 

 Tal com cantaven els Fabulosos Cadillacs,

"carnaval toda la vida, que el silencio se convierta en carnaval"

​Tant de bo.